Dos anys de Caminar.....

Hola a tots,

Aquesta setmana el nostre blog ha fet dos anys! Dos anys de dedicació que gràcies a totes les sortides que hem fet ha anat agafant forma.

Vull donar les gràcies a cada un de vosaltres que hagi assistit a alguna de les nostres sortides, per voler formar part d'aquest grup que així com ha anat passant el temps ha anat creixent.
Sense cada un de voltros això no seria possible, així que esper que això segueixi viu durant molt de temps.
Tots som gent divertida, gent amb ganes de passar una bona estona al mateix temps que coneixem la nostra illa. Cada un de noltros aporta un aspecte al grup que fa que això vagi envant.

Moltes gràcies a tots per fer que aquest blog tengui veu!
Com noltros deim: AMUNT!

Joana Maria.

Travessa: Banyalbufar - Pollença

Dies: 22-26 de març del 2010
Excursió: Banyalbufar - Pollença

Durada: 5 dies.

Dificultat: Alta.

Després de molt de temps dient que havíem de fer sa Travessa, aquest any 2010 ho hem fet realitat. Per mi era un repte que fa molt de temps que volia dur a terme i per fi ho hem aconseguit. No l'hem feta sencera, ens ha quedat un trosset, que si tot va bé, ens aprendrem i l'any que vendrà la completarem.

És molt difícil descriure tot el que hem viscut durant aquests 5 dies en un parell de línies, ja que hi ha hagut molts de moments divertits i també alguns que no ho han estat tant, però un petit resum sí que vull deixar ja que ha estat una experiència molt positiva.

El grup que hem fet l'excursió ha estat: Magdalena, Xim, Migue i Joana Maria. La ruta la vàrem dividir en 5 dies de la següent manera:

- Etapa 1: Banyalbufar - Esporles - Valldemossa - Son Moragues.
- Etapa 2: Refugi Son Moragues - Deià - Sóller.

- Etapa 3: Sóller - Tossals Verds.

- Etapa 4: Tossals Verds - Lluc.

- Etapa 5: Lluc- Pollença.

Els refugis on hem dormit han estat: Son Moragues, Muleta, Tossals Verds i les cel.les de Lluc.

La ruta va començar dia 22 de març, quedàrem a les 8:15 a Lloseta per partir. Ens vàren acompanyar a Banyalbufar, i a les 10:00 del matí començàrem a caminar. El dia no ens va acompanyar gaire, no va ploure, però tenguérem boira, i crec que això va fer que mentres pujàvem a la comuna de Valldemossa ens desviàssim de la ruta a seguir, i ens perdéssim "una mica". Arribats a Valldemossa, dinàrem i pujàrem al Refugi de Son Moragues. La pujada a aquest Refugi és "terrorífica", molt empinada i dura, va fer que acabàssim el dia rebentats.

El dia següent també es va aixecar amb una mica de boira, i va fer que no poguéssim gaudir al 100% del camí de l'arxiduc, ja que no poguérem veure molt les vistes. Després començàrem el descens cap a Deià. Arribats al refugi de Can Boi, dinàrem i després continuàrem la ruta cap a Sóller, on vàrem descansar fins el dia següent.

El tercer dia ens esperava la pujada del Barranc de Biniaraix. Baixàrem fins a Sóller i després començàrem l'ascens fins arribar al Coll de l'Ofre. En el Coll de l'Ofre vàrem berenar i baixàrem fins la Font des Noguer. Aquí férem una variant i arribàrem a Tossals Verds pel "Pas Llis", aquesta variant la recomanam, ja que les vistes són impressionants i a més el Pas Llis és molt xulo, ja que hi ha ajuda de cordes per passar.

Passat el tercer dia, ja havíem fet el pitjor tros. Ens faltava arribar a Lluc, que va ser molt ràpid, amb un matí hi arribàrem, i poguérem gaudir d'un horabaixa de descans i relax perl Santuari de Lluc (férem els misteris i adoràrem a la Mare de Déu).

El darrer dia ens aixecàrem amb moltes ganes d'acabar i donar per finalitzat el repte que havíem començat a principis de setmana. La ruta també va ser ràpida, amb un matí la férem i l'arribada a la plaça de Pollensa per nosaltres va ser el moment més emotiu.

En definitiva, moltes il·lusions, moltes rialles, molt de companyerisme, mals moments que entre tots hem conseguit superar i sobretot la convivència han fet que fos una experiència molt positiva. Cada un de nosaltres ha aportat les seves sensacions, emocions i sentit de l'humor que ha fet la ruta molt més agradable i divertida.

Moltes gràcies a tots per participar en aquest trajecte que per mi ha estat genial. Esper que l'any que ve s'animi més gent i poguem completar la Serra per complet.

Salut,

Joana Maria.

Castell d'Alaró

Dia: 7 de març del 2010.
Excursió: Castell d'Alaró (partint del restaurant).
Dificultat: Fàcil.
Durada: 4 hores de caminar.

Aquest pic l'excursió ha estat un poc més curta que les que feim habitualment. Només ha durat el dematí, però un dematí un poquet llarg, jejeje.

Hem partit del restaurant "El Verger" que es troba pujant per la carretera que ens du al Castell d'Alaró. Un pic allà, hem aparcat els cotxes i hem començat a caminar. El camí és molt fàcil i no té pèrdua. Es comença a pujar per un camí de terra, fins que s'arriba a un pla on comencen les escales de pedra que ens duen cap el Castell. Després de pujar les escales hi ha l'entrada al castell, que ara mateix s'està restaurant. Des d'aquí les vistes són molt xules, es veu la badia d'Alcúdia i les muntanyes de l'Ofre, el Puig Major i el Massanella entre d'altres.

Després de contemplar les vistes, hem arribat al Santuari del Castell. Però abans d'aturar aquí, hem seguit recte i hem passat per darrera una barrera. S'ha de dir que aquest camí és privat i no es pot anar, però nosaltres ens hem arriscat i l'hem passat. Per sort, no ens hem trobat a ningú que ens ha fet tornar enrera, i hem pogut arribar fins al final. El camí està fitat i hi ha un moment que ens pot desviar en direcció a l'esquerra, i hem de seguir recte o més en direcció a la dreta. El destí d'aquest camí és arribar a una cova que hi ha. S'ha de caminar uns 30 minuts, però mereix la pena anar-hi perque és molt xulo. Dins hi ha un petit safreig i un forat enorme que deixa veure la part Sud de l'Illa. Hem aprofitat per fer un parell de fotos i després hem sortit i hem berenat. Defora de la cova es conserven algunes parets del Castell, que en els avantpassats era la presó. Aquí hem tret els entrepans, i hem berenat amb la pau que sempre ens dóna la nostra Serra de Tramuntana.

Amb la panxa plena, hem desfet aquest caminet que ens ha tornat a dur al Santuari del Castell. Hem visitat la capella i hem començat la baixada. La baixada no ha estat exactament igual que la tornada. Hem començat a davallar per les escales, fins que hem trobat una senyal de fusta i hem seguit la direcció "Alaró". Aquest camí ens du a la carretera que puja al Castell, un parell de metres abans del restaurant. La tornada ha estat una mica més curta que per on havíem pujat el matí.

Una vegada a la carretera, hem fet la darrera pujadeta per anar a cercar els cotxes. Aquesta ha estat l'excursió on hi ha vengut més nombre de participans, i vull donar les gràcies a tots, molt especialment a les noves incorporacions. Vos esper a tots a la pròxima, que serà molt aviat!

AMUNT!

Joana Maria.