Tossals Verds (Nocturna)

Dia: 27 de desembre del 2009
Excursió: Volta des de ses Cases de Son Ordines - Pla de Cúber (camí del tub) - Font des Noguer - Tossals Verds
Dificultat: Mitja
Durada: 7 hores (5 hores efectives de caminar)

Després de les festes de Nadal, tocava païr un poc tots els excessos i no hi ha manera més xula com tornar a fer una sortideta de les nostres, la darrera de l'any 2009. Aquest pic ha estat una sortida especial, ja que hem fet la primera excursió nocturna, i crec que no serà la darrera. De nou, agraïr a nen Xim per guiar-nos durant l'excursió.

A les 6 de s'horabaixa hem deixat els cotxes a l'aparcament de Tossals Verds. Amb frontals en marxa i ben abrigats hem començat a caminar. El camí està molt ben indicat, així que no hi ha pèrdua, lo que si s'ha d'anar en compte perquè hi ha pedres pel camí i s'ha d'anar vigilant de no fer-se mal. Quan duíem uns 30 minuts de camí ens hem desviat per anar pel "camí des tub". Per agafar aquest camí ens hem de desviar cap a l'esquerra just abans de començar les curves per pujar al refugi. A més és bo de localitzar, perquè hi ha munt de ciment i just darrera hi ha el camí que ens du cap a una barrera de fusta.

Just passada aquesta barrera hem seguit pujant. Poc després de 10 minuts hem arribat al primer túnel per on passen les tuberies que van cap a Cúber. Hem anat bordetjant el túnel, i aquí sí que ha estat molt xulo, perquè era un caminet estret amb un acantilat al costat i per tant, havíem d'anar alerta, tot i així, hi ha una vorada al costat que delimita bastant el camí i fa que sigui més difícil poder caure. Fer aquest camí ha estat molt divertit, a més, veure tota la filera amb els llumets en marxa era molt graciós. Durant tota l'excursió hem sentit el renou de l'aigua que corria i a més, la lluna ens feia una mica de claror i podíem veure el perfil de les muntanyes. Segurament que de dia el paisatge ha de ser espectacular, però de vespre, també ho ha estat.
Una vegada acabat aquest caminet, ha començat la primera pujada (bastant empinada). Després de la pujada, hem tornat a arribar a un túnel i aquest pic si que hem anat per dins. És molt xulo, a més amb els frontals pareixíem miners, jejejejeje, molt divertit.

El camí segueix pujant i hem passat dos pics més per dins túnel, fins que després de superar la darrera pujada, s'arriba a un camí pla on ja es pot apreciar l'embassament de Cúber. Poc després de 10 minuts, hem arribat al pla de Cúber. El cel no estava gens tapat, i es podia apreciar un paisatge que transmetia molta pau i tranquilitat.

Ara ens quedava fer un camí bastan familiar, que hem fet vàries vegades, i era arribar fins la font des Noguer i a partir d'aquí agafar el camí del GR i seguir els indicadors fins al refugi de Tossals Verds. Durant el camí cap el refugi només ens hem topat amb una persona, i era un home estranger vestit amb camisa i uns pantalons de pinces que anava tot sol i a més sense llum. Com vos podeu imaginar, les suposicions han estat moltes, però cap encertada, jajajajaja.

El camí fins arribar el refugi ha estat un poquet més d'una hora i mitja. L'hora d'arribada al refugi ha estat a les 22:15. Hem anat directes a la porxada per poder començar la torrada, ja que estàvem morts de fam, aquest pic no ens havíem aturat per berenar, només mentres caminàvem hem picotetjat unes galletes o alguna peça de fruita.

La torrada ha estat boníssima, a més, amb el fred que teníem i la gana, tot era bo, jejejeje. Després de sopar ho hem replegat tot i hem agafat les motxilles per fer el darrer tram de l'excursió. Hem partit a les 24:00 del refugi i hem arribat als cotxes damunt la 1:00(del dilluns).

Sa veritat, com a primera excursió nocturna ha estat genial. Bona companyia, el dia ens ha acompanyat i l'excursió ha estat ideal per fer-la de vespre, així que tot un èxit!
De nou, vos vull donar a tots les gràcies per haver vengut i fer que aquest grup es consolidi de cada vegada més!!

Molts d'anys a tots!!!!!
Joana Maria

Penyal Des Migdia

Dia: 12 de desembre del 2009
Excursió: Penyal des Migdia
Dificultat: Molt Alta
Durada: 6 hores

Ehhhh al·lots, aquí comença la descripció de l'itinerari d'aquesta excursió!!! Aquest pic l'excursió ha estat un poc desorganitzada, ja que hem canviat l'excursió a realitzar, i a més també el dia. S'havia de fer el diumenge, però la previsió per diumenge era molt dolenta i hem decidit fer-la el dissabte, així hi tot, no hem tengut gaire bon temps, ja que hi ha hagut molta de boira, però això no ha impedit que l'excursió fos espectacular.

Primer de tot, donar les gràcies a nen Xim per fer-nos de guia en aquesta excursió. L'excursió comença passat l'embassament de Cúber i la zona militar. Després de passar la zona militar hi ha un túnel, i just després de la sortida del túnel, a mà dreta, hi ha un lloc habilitat per deixar els cotxes. Aquí hem aparcat. Just baixar del cotxe ja es veia el nostre objectiu. Hem hagut de caminar uns 200 metres per la carretera, fins que arribats a una curva ens hem desviat cap a la dreta on começa un camí que hi ha una cadena perquè no puguin passar cotxes. Començam a pujar per l'alzinar, s'ha d'estar bastant atent ja que hi ha moments que no es veu clar per on seguir. Seguint aquest camí, arriba un moment que el camí tot sol es desvia cap a l'esquerra, i a partir d'aquí comencen le fites. Quan duíem 15 minuts de camí, hem trobat una petita font, a partir d'aquí ha començat l'ascens a la muntanya. La pujada no és fàcil, i s'ha d'anar alerta ja que hi ha moltes pedres i és bo de fer caure. Després de 15 minuts de pujada hem arribat a unes cases de neu, on hem tret els entrepans per repossar forces a la vegada que veiem el poble de Sóller al fons.

Després de carregar energia, hem continuat la pujada. L'hem feta més cap a la part esquerra per evitar anar per un tram de la carretera del Puig Major per si ens veien els militars. S'ha de tenir en compte que és un poc més complicat que si és fa per la dreta, ja que el camí no està tan marcat i és molt més empinat.

Quan duíem una hora de pujada, hem arribat a la meitat de la muntanya. Just al costat teníem la carretera que puja al Puig Major. Ara ja ens quedava la segona part de la pujada, i aquest pic sí que ha estat mot empinat, com jo deia "límit vertical", jajajaja. El camí fitat en tot moment, ens ha duit per trams on moments havíem d'utilizar les mans per ajudar-nos a pujar, i per complicar tot un poc més, la boira ha fet acte de presència i no ens ha abandonat de tot el temps!. Després d'una hora més, hem arribat a d'alt de la muntanya. (data curiosa: Hi ha un pal de ferro, que té una caixeta on la gent deixa diners, i d'alt d'aquest pal hi ha un cartell amb el nom Everest 2005). Des d'aquí només hem pogut veure la part de la costa de la Calobra ja que tota la resta de vistes estava tapat per la nostra estimada boira. De tant en tant, el vent retirava la boira del Puig Major i podíem veure les bolles de molt aprop!

En el cim hi ha molts de "domitoris", jajajajaja, lo que un muntanyista diu zones de vivac, diuen que des d'aquest cim les sortides/postes de sol són impessionants! Dins una de les zones de vivac hem fet la nostra dinadeta. Feia molt de fred, i les nostres mans entraven en estats de congelació. Després de la dinadeta ens quedava arribar al punt més alt de la muntanya, que era un poquet més enfora d'aquí on hem dinat. Hem hagut d'anar per la cresta, que tot s'ha de dir, s'ha de possar la vida en perill, jejejejeje, bé, no és tant exagerat, però és bastant difícil, més que res perquè en els costats hi ha un bon precipici.....

Una vegada arribat al cim, hi ha un creu, on possa un escrit(Més enllà de les forces) i marca l'altura de 1401 metres!!!! Per mi, és el punt més alt que he estat a Mallorca!!!! Llàstima de la boira, perquè les vistes han de ser impressionants!!!!!

A partir d'aquest moment el camí a realitzar consistia en desfer el camí del matí. Hem començat els descens a les 3 del migdia. El primer tram de baixada ha estat difícil ja que era molt empinat, i moltes vegades hem hagut de possar el cul, ja que feia por. "Tomeu, no puc deixar de dir del nostre super video den Mickeal Jackson que hem gravat mentres esperàvem als altres que baixàssin, quines rialles, ha estat molt divertit!!!!" Bé, seguint amb l'itinerari, una vegada davallat el primer tram, hem arribat a la carretera del Puig Major, i aquest sí que l'hem trepitjada, i a més, per fer constància d'aquest aconteixement ens hem fet una foto ;) . Hem caminat per la carretera dos minuts, i hem tornat a enganxar amb el camí del Penyal. Aquest pic, hem baixat per la part dreta que he anomenat al començament, on hi ha un camí molt més fàcil que el que hem fet el matí.

Hem arribat al cotxe a les 5 de s'horabaixa i per cel·lebrar que l'excursió ha estat un èxit, hem anat a fer el cafè amb llet a Lluc i a adorar la Mare de Déu. En definitiva, que ha estat un dia genial, crec que tots ens ho hem passat super bé i hem rigut molt!!! Vos vull agraïr a tots per voler formar part d'aquest grup, que de cada vegada està més consolidat!!!! Moltes gràcies de nou i fins la pròxima!!!!!

Salut!!!!;)
Joana Maria.

P.D: ehhh al·lots, crec que en aquest excursió m'he emocionada escrivint!!!! :D

Mortitx

Dia: 29 de novembre del 2009
Excursió: Mortitx (carretera Lluc- Pollença)
Dificultat: Alta
Durada: 5 hores

La darrera sortida del mes ha estat genial, el pronòstic del temps no era gaire favorable, però així i tot hem sortit. Aquest pic hem tengut 3 noves incorporacions del grup "different's sundays", però un d'ells s'ha lesionat i no sé si voldran tornar a venir amb nosaltres.

L'excursió comença a la carretera entre Lluc-Pollença, més o manco, en el punt mig, on hi ha les "vinyes Mortitx", aquí hem deixat el cotxe. Desde la carretera es veu una escala de fusta que és el punt on comença la nostra caminada. Els primers 20 minuts es fan per un camí que no té pèrdua, fins que arriba un moment que ens hem hagut de desviar cap a la dreta, agafant de referència el començament del torrent (segona foto).

Des d'aquest punt, els primers 20 minuts han estat sense pujada, fins que hem arribat al començament de la baixada per anar cap al torrent. A partit d'aquí, el camí no és fàcil, ja que a vegades hi ha bots grans i s'ha d'anar alerta a caure malament per no fer-se mal. El camí és bastant entretengut, perquè es va botant de pedra a pedra. Quan duíem poc més d'una hora i mitja hem arribat al final de la davallada del torrent. Aquí hem tret els berenars, necessitàvem forces per continuar amb l'excursió. Després de berenar hem anat a veure on comença el descens del torrent amb els "neoprenos", però el nostre camí no era aquest.

El camí continuava per la part dreta, on hem passat per una casa de pedra en sec. Passada aquesta casa hem continuat davallant durant una hora i mitja més fins que hem arribat a la costa, on ja no podíem continuar caminant. Aquí a la costa hem pujat per damunt les roques i hem pogut veure a la nostra esquerra la "Cova de les bruixes", és una cova impressionant que mereix la pena veure, ja que és enorme i espectacular.

Després de gaudir del paisatge i reposar forces, hem hagut de pujar tot el que havíem baixat. Hem pujat fins la casa de pedra i just darrera hi ha un mirador cap a la mar on hem dinat.

Després de dinar, hem desfet tot el camí del matí, però ara tocava pujada i a més amb la panxa plena. Hem arribat al cotxe a les 5 de l'horabaixa i per cel·lebrar que tot havia anat bé, hem anat a fer un cafetet a Pollença. Ja per acabar, agraïr al nostre amic Xim per guiar-nos durant aquesta excursió.

Moltes gràcies a tots per haver vengut i esper que repetigueu tots (tant el nous com el que no!).

Salut!

Joana Maria

Cúber - Pollença

Dia: Cap de setmana del 14-15 de novembre 2009
Excursió: Cúber- Pollença dormint a Lluc.
Dificultat: Mitja
Durada: Cap de setmana.

De nou hem tornat a fer una sortida de cap de setmana organitzada pel programa Tresca per Mallorca del Consell. El bon temps ens ha acompanyat durant tot el cap de setmana i el que tampoc ens ha fallat han estat les rialles, requisit imprescindible de totes les sortides. Aquesta excursió ja l'havíem feta amb dos trams els dos darrers anys, però així i tot val la pena repetir-la tantes vegades com faci falta, ja que el paisatge és espectacular. La descripció de l'itinerari és el següent.

Dissabte 14 (Cúber - Lluc):

La quedada va ser a Pollença a les 8:30, on ens va venir a cercar el bus i ens va dur al punt de partida, Cúber. Una vegada amb les motxilles a l'esquena, vàrem començar la nostra excursió, just a baix de la font des Noguer, que hi ha un camí que transcorr devora de la canal que du aigua del Gorg Blau a Cúber. El camí està molt ben marcat i no té pèrdua. Durant el camí, es pot apreciar perfectament l'embassament del Gorg Blau i a l'esquerra el Puig de ses Vinyes i el nostre Puig Major. Després d'un poc més d'una hora de caminar, hem arribat a la Font d'es Prat on hem repossat forces i hem tret els primers entrepans.

Després de la berenada hem seguit el nostre itinerari, a partir d'aquest moment ens venia una bona costa que duraria al voltant d'una hora i mitja. La pujada al començament transcorr dins l'alzinar, fins que arribam a d'alt i està destapat, i seguim el camí just per la part de darrera del Massanella.

Una vegada arribat a la part superior del camí, es podien apreciar dos paissatges ben diferents, per una part es veia la badia de Pollença i per l'altra part la Serra de Tramuntana. Després d'haver fet una atureta en aquest punt, hem continuat el nostre camí. Aquest pic, hem hagut de baixar durant uns 15 minuts. Després de la baixada hem hagut de tornar a pujar, però no hem seguit el camí, sino que hem agafat una alternativa perquè el camí fos més rapid. Hem sortit just darrera la casa de neu den Galileu.

Una vegada a la Casa de Neu, hem tret el dinar i hem descansat una estoneta, només ens quedava una baixada d'hora i mitja per arribat el Lluc. La baixada es fa pel camí de les voltes den Galileu, i després s'ha de creuar la carretera de Lluc -Sóller i caminar 30 minuts més.

L'arribada a Lluc ha estat damunt les 4 i mitja. Quan hem arribat hem anat a fer la visita obligada a l'esglèsia i fer un cafè amb llet ben calent.

A les 6 hem anat cap al refugi on hem sopat, jugat una miqueta i a domir, perquè el cansament estava present. Això si, encara que estiguessim cansats, no podia faltar la tertúlia amb els "plumas", jejejeje.

Diumenge 15 (Lluc - Pollença)

El matí ens hem aixecat a les 8 per berenar i damunt les 9 i mitja hem començat a caminar. El recorregut que hem fet fins a Pollença han estat unes 5 hores, però no hem seguit el camí marcat pel GR, sinó que el primer tram ha estat anant pel camí del Camell. Seguint aquesta ruta, el camí és una mica més curt, i després es comunica amb el camí del GR.

Aquest camí no té pèrdua. Tot el camí fins al Refugi del Pont Romà està molt ben indicat amb les fites de fusta.

Deprés d'haver arribat al Refugi, hem anat a dinar per Pollença i després cap a cases. Ha coincidit que aquest diumenge era la fira de Pollença i mentres feiem el camí cap el cotxe ens hem passetjat per la fira.

Aquest pic, el cap de setmana ha estat més cansat, ja que les excursions han estat més llargues i amb molta més pendent que l'anterior (Valldemossa-Sóller). Hem caminat aproximadament uns 30 km, però encara ens queden molts més per caminar aquest hivern!!!

Salut!

Joana Maria

Camí des Correu (Esporles- Banyalbufar)

Dia: 7 de novembre 2009
Excursió: Camí des Correu (Esporles- Banyalbufar)
Dificultat: Fàcil
Durada: 2 hores anar.

Havíem de fer es Mortitx, però el temps ens va fer canviar l'itinerari i ens anàrem a la zona d'Esporles, a fer el camí des correu. Nosaltres hem fet anar i tornar, així que hem caminat un poc més de 4 hores.

El dia començava molt assoleiat, però el temps havia advertit que a partir del migdia vendria el mal temps entrant per la zona de Pollença. Hem deixat el cotxe al parking de la granja d'Esporles, i després hem caminat per la carrertera uns 100 metres, fins que a mà esquerra hem trobat l'indicador per començar el nostre itinerari. Sa veritat que aquesta excursió no té pèrdua, ja que el camí està molt ben senyalitzat.

Pràcticament tota l'excursió transcorr dins alzinar, i en ocasions es veu la costa, on es pot apreciar el camí de s'arxiduc i la foradada.

En el començament hi ha una mica de pendent, però després d'una hora de camí tot es baixada. La darrera mitja hora per arribar al poble de Banyalbufar és per un camí asfaltat i es passa pel torrent que desemboca a la platja. Quan hem arribat a Banyalbufar hem anat a visitar la platja del poble i hem fet una volteta, ja que és un poble molt petit i amb un encant especial.

Una vegada haver fet la passetjada pel poble, havíem de tornar. La tornada ha començat a la una del migdia i només consistia en desfer el camí que havíem fet el matí. Quan duíem una horeta de camí ens hem aturat a dinar. Quan ja ens quedava poc per acabar, concretament quan quedàven 15 minuts, la previsió del temps s'ha complit i s'ha possat a ploure. Hem hagut de treure els xubasqueros, i com a locos mos hem possat a correr per arribar quan abans millor. No sé que pareixiem, tots 5 corrent i unes bones rialles, jajajajajaja.

Res més, donar les gràcies a tots per venir i ens veim a la pròxima!
Salut,
Joana Maria.

Comuna de Bunyola

Dia: 31 d'octubre 2009
Excursió: Comuna de Bunyola, pujant al Penyal d'Honor.
Dificultat: Fàcil
Durada: 5-6 hores

Una vegada més, hem agafat les motxilles i a caminar s'ha dit! Primer de tot, agraïr a nen Tolo per guiar-nos durant l'excursió. El dia ha estat una mica emboirat, però tot i això no ha impedit que fos una excursió xula i agradable.
L'excursió s'inicia en el poble de Bunyola. Nosaltres hem deixat el cotxe just a l'entrada de Bunyola, on hi ha una aturada de bus. Agafant de referència l'aturada de bus i mirant en direcció cap al poble, hem pujat pel camí de la dreta que és una mica empinat. Seguint uns 5 minuts per aquest camí, arriba un moment que començam a pujar per unes escales de pedra i una vegada a d'alt començam el camí de la Comuna, pel camí on començam l'itinerari es diu el "Camí des Grau". Aquest camí no té pèrdua, ja que tot està molt ben indicat i el camí és molt clar. La major part de l'excursió transcorr per dins bosc. Quan duiem prop d'una hora i mitja de camí, hem arribat a un mirador on hem fet la primera aturada i hem berenat. Les vistes espectaculars, tenint a la part esquerra la Serra d'Alfàbia, i a la part dreta el Penyal d'Honor, a més de veure tota la verdor que hi predomina.

Una vegada agafades forces i haver fet vàries fotografies del paisatge (això no pot faltar mai!), hem seguit la nostra excursió. Les senyals que seguim ara possen "Cas Garriguer". Hem caminat una hora i mitja més, fins que hem trobat l'indicador per pujar al Penyal d'Honor. Han estat 15 minuts de pujada per arribar al cim, un tram curt, però bastant intens. En arribar a d'alt els niguls ens han fet un poc la punyeta, i no hem pogut apreciar del tot el paisatge, però el que no ens han impedit ha estat la foto de grup! jejejeje. Hem fet 4 xerradetes, que per cert, hem descobert que dins el nostre grup hi havia un personatge famós!!! jajajajajaja, qui serà! ¬¬, i hem tornat a baixar per tornar enganxar el caminet que ens du a la casa de Cas Garriguer.

Seguint el caminet, hem caminat una horeta més per arribar a les cases, on hi ha una àrea recreativa amb taules. Aquí hem tret el dinar i hem descansat una mica (unes bones rialles i un joc, agafar un objecte i dir possibles utilitats que pot tenir ;))

Després de tenir la panxa plena i haver reposat, s'havia de pair el dinar, ens quedaven 2 hores per arribar a la fi. Hem agafat les motxilles i cap avall! Pràcticament tot és baixada, però amb panxa plena costa una mica més. Durant la baixada hem vist un grup que feien escalada. També hem vist una casa que aprofita la roca de la muntanya, una passada! El camí tot el temps és dins el bosc, fins que hi ha un moment que arribam a asfalt. Una vegada a l'asfalt ja ens quedava poc per arribar. Seguint aquest camí asfaltat, ens retorna a la carretera general de Bunyola i surt un poc abans del cementeri. Ara només ens quedava fer el camí de l'entrada del poble fins on havíem deixat els cotxes el matí.

En resum, el temps no ha estat dolent, però la boira ha fet que no haguem pogut gaudir plenament de les vistes que hi ha a la Comuna de Bunyola. De totes maneres, ens ho hem passat super bé! Aquest pic hem estat 12, i vull agraïr a tots la vostra participació, perquè sense voltros no serien possibles aquestes sortides.

Ens veim a la pròxima!
Salut!
Joana Maria

Valldemossa - Sóller

Dia: Cap de setmana del 24-25 d'octubre 2009
Excursió: Valldemossa - Sóller dormint a Deià.
Dificultat: Mitja
Durada: Cap de setmana.

Aquest pic la sortida ha estat d'un cap de setmana, però un cap de setmana divertidíssim! L'excursió ha estat organitza pel Consell pel programa Tresca per Mallorca, que el seu objectiu és fer que els joves coneguin trossets de la Ruta de Pedra en Sec. Aquest pic la trobada era a Valldemossa i l'excursió acabaria a Deià, i el dia següent continuar fins a Sóller.

Dissabte 24 (Valldemossa - Deià):
El dia començava amb molt bon temps, cap nigul a la vista i amb molta calor. Començàrem la nostra excursió en el poble de Valldemossa i anàrem a agafar un caminet que és empinat i ens du al pla del Pouet. Aquí trobam una bona pujada, però ens durà cap a unes vistes espectaculars.
Una vegada al pla des Pouet, hem de seguir les fites que estan a la dreta i seguir caminant.

Seguint les fites, començam un poc de pujada fins que arribam a un lloc on hi ha un "banc de pedra", on hem descansat 5 minutets. Després de caminar 10 minuts més, ens hem desviat una mica del camí per anar a visitar la "Cova de s'ermità Guiem". Aquesta cova mereix la pena aturar-si, les fotos xerren per elles totes soles, però és una cova que té de tot! una cuineta, un despatx, un llit, un betlem, un dipòsit d'aigua, una xemeneia,.... És una cova que actualment està molt ben conservada i amb el respecte de tots es manté amb molt bones condicions. En aquest punt hem tret els primers panets i hem berenat.

Després de reposar forces, hem seguit amb el nostre itinerari, però a partir d'aquí cal remarcar que les vistes de cada vegada són millors. Després d'haver deixat la cova, hem continuat pujant fins que hem arribat al començament del camí de s'Arxiduc. A partir d'aquí, teníem la mar a la nostra esquerra (on es pot contemplar perfectament la Foradada) i com que el dia era clar també es veia la badia de Palma i Cabrera. Aire sà i vistes impressionants, no es podia demanar res més! L'Arxiduc va fer aquest camí perquè per ell el lloc més espectacular de tot el que havia vist són les vistes que nosaltres estàvem apreciant en aquell moment, i la veritat, que no estava gens equivocat. Aire fresc, molta tranquilitat i un espectacle pels nostres ulls poder contemplar el paisatge que ens dóna la nostra roqueta.

Seguint el camí de s'Arxiduc arriba un moment que hem de seguir el camí en direcció a l'esquerra que és un camí de baixada i ens condurià a Deià. A partir d'aquí, el camí transcorr per dins un alzinar i ja tot es davallada. Així com anam baixant anam contemplant de cada vegada més aprop el poble de Deià. La baixada ha durat prop de dues hores, i una vegada a Deià, hem anat directament cap al refugi de Can Boi. Una vegada en el refugi ens hem instalat i hem dinat, que era com a hora! Una vegada hem tengut la panxa plena hem anat a fer una volteta pel poble.

Després d'haver passejat, una bona dutxa i un bon sopar per reposar forces pel dia següent. A les onze ja erem a dormir, estàvem ben cansats però amb poca son i molta burreria. A més, aquest vespre hem dormit una hora més, perque es feia el canvi d'hora.

Diumenge 25 (Deià - Sóller):
Ens hem aixecat prestet, a les 7:30 ja estàvem amunt amb unes bones rialles, en "plumas" no mos va defraudar i ens va mantenir molt calentes durant tot el vespre!!!! jajajajaja.
Una bona berenada, preparar de nou les motxilles i cap envant! Hem començat a caminar damunt les 9:30, el dia ens seguia acompanyant, un bon sol i poquets niguls!. El camí aquí està molt ben indicat i no te pèrdua. És un camí que va per dins pinar pràcticament tot el temps. La durada de l'excursió és d'unes 3 hores.
Durant el començament estàvem molt callats, el cansament del dia anterior i la son del matí ens feia una mica d'efecte, però després de dur una horeta de camí ja tornàvem a tenir el "show" montat amb una bona xerrera i unes bones rialles.

Després de les 3 hores de camí (que efectives han estat unes 4), hem arribat al refugi de Muleta. Hi havia molta gent i no hi hem pogut dinar, així que hem baixat al Port de Sóller on hem fet una bona dinada. A les 5, ens ha vengut a cercar el bus que ens ha tornat al punt de partida del dia anterior. Ens hem despedit del grup i hem partit cap a cases a dutxar-mos per anar a sa fira d'Inca!! Ho sé, quan la gent és matada ho és, i noltros una miqueta si que ho som, jejejeje.

En resum, un cap de setmana perfecte, genial! Hem desconnectat un munt i ens ha servit per carregar piles! Ara només ens queda esperar a que el del mes que ve sigui més divertit, i que el dia ens acompanyi!

Salut,
Joana Maria.

Puig Tossals Verds

Dia: 18 d'octubre 2009
Excursió: Puig de Tossals Verds
Dificultat: Normal
Durada: 5-6 hores.

Després de l'acabament de l'estiu, comença la nova temporada d'excursions. Aquest pic, per encalentir motors, hem anat "aprop" de la nostra zona i hem decidit pujar ben amunt. Hem arribat a un cim que supera els 1000 metres i hem carregat els pulmons d'aire pur que ja tocava.
L'excursió amb la que hem ensatat la temporada és el Puig dels Tossals Verds. A les 9 del matí el temps no ens acompanyava, fins i tot, ens caien algunes gotes, però les ganes ens podien i hem decidit fer-la de totes passades.

El començament de l'excursió es fa partint des de l'aparcament del refugi de Tossals Verds. Per arribar al refugi hem caminat aprop d'una horeta. Una vegada hem arribat, hem fet la primera aturadeta i hem tret els berenars. A partir d'aquí el dia es començava a aclarir, i a poc a poc, el sol guanyava als niguls que hi havia.

Després del berenar, hem seguit pujant, hi ha dues opcions que ens duen al mateix punt, la primera es pujar just per darrera el refugi, l'altre es pujar per la part esquerra. Nosaltres hem pujat per la part esquerra, és una pujada d'uns 45 minuts. Una vegada feta aquesta pujada s'uneix amb el camí que du fins la font del prat o la font des noguer. Seguint per aquest camí, podem anar apreciant el paisatge, creuam per un pont de fusta, també es poden veure les arcades de sa canaleta,.....
Arriba un moment que es creuam amb una desviació que ens indica cap a la dreta sa Font des Prat, i cap a l'esquerra la Font des Noguer, la direcció a seguir és la de l'esquerra (direcció Font des Noguer). Seguim caminant uns 10 minuts més fins que trobarem una senyal a l'esquerra del camí que ens indica la pujada al Puig dels Tossals Verds. En aquest punt ens queda 1 hora de pujada per arribar al cim.

A partir d'aquí el camí està fitat, però molt ben indicat. La pujada és una mica feixuga, però si es va amb tranquilitat és molt bona de dur. Pujàrem uns 30 minuts dins el bosc, fins que després els altres 30 minuts les férem ja sense arbres al voltant, on es pot veure el nostre destí que ens cau a la part esquerra. A partir d'aquí es deixen veure les muntanyes del voltant com el Puig Major i l'Ofre.

Una vegada en el cim, a més de respirar aire fresc, les vistes han estat molt xules, el cel estava una mica emboirat però no ens ha impedit poder veure les diferents montanyes del voltant, un trosset del Gorg Blau, la badia d'Alcúdia,...
Ara només ens tocava desfer el camí tal com l'havíem fet per la pujada. Així que hem començat a baixar per anar a dinar al refugi.

En definitiva, un començament perfecte, bon temps i amb molta il·lusió. Només esper que a les properes s'animi més gent i que el temps ens acompanyi!

Moltes gràcies a tots, i ja sabeu: AMUNT!!!!!!!

Joana Maria.