Comuna de Bunyola

Dia: 31 d'octubre 2009
Excursió: Comuna de Bunyola, pujant al Penyal d'Honor.
Dificultat: Fàcil
Durada: 5-6 hores

Una vegada més, hem agafat les motxilles i a caminar s'ha dit! Primer de tot, agraïr a nen Tolo per guiar-nos durant l'excursió. El dia ha estat una mica emboirat, però tot i això no ha impedit que fos una excursió xula i agradable.
L'excursió s'inicia en el poble de Bunyola. Nosaltres hem deixat el cotxe just a l'entrada de Bunyola, on hi ha una aturada de bus. Agafant de referència l'aturada de bus i mirant en direcció cap al poble, hem pujat pel camí de la dreta que és una mica empinat. Seguint uns 5 minuts per aquest camí, arriba un moment que començam a pujar per unes escales de pedra i una vegada a d'alt començam el camí de la Comuna, pel camí on començam l'itinerari es diu el "Camí des Grau". Aquest camí no té pèrdua, ja que tot està molt ben indicat i el camí és molt clar. La major part de l'excursió transcorr per dins bosc. Quan duiem prop d'una hora i mitja de camí, hem arribat a un mirador on hem fet la primera aturada i hem berenat. Les vistes espectaculars, tenint a la part esquerra la Serra d'Alfàbia, i a la part dreta el Penyal d'Honor, a més de veure tota la verdor que hi predomina.

Una vegada agafades forces i haver fet vàries fotografies del paisatge (això no pot faltar mai!), hem seguit la nostra excursió. Les senyals que seguim ara possen "Cas Garriguer". Hem caminat una hora i mitja més, fins que hem trobat l'indicador per pujar al Penyal d'Honor. Han estat 15 minuts de pujada per arribar al cim, un tram curt, però bastant intens. En arribar a d'alt els niguls ens han fet un poc la punyeta, i no hem pogut apreciar del tot el paisatge, però el que no ens han impedit ha estat la foto de grup! jejejeje. Hem fet 4 xerradetes, que per cert, hem descobert que dins el nostre grup hi havia un personatge famós!!! jajajajajaja, qui serà! ¬¬, i hem tornat a baixar per tornar enganxar el caminet que ens du a la casa de Cas Garriguer.

Seguint el caminet, hem caminat una horeta més per arribar a les cases, on hi ha una àrea recreativa amb taules. Aquí hem tret el dinar i hem descansat una mica (unes bones rialles i un joc, agafar un objecte i dir possibles utilitats que pot tenir ;))

Després de tenir la panxa plena i haver reposat, s'havia de pair el dinar, ens quedaven 2 hores per arribar a la fi. Hem agafat les motxilles i cap avall! Pràcticament tot és baixada, però amb panxa plena costa una mica més. Durant la baixada hem vist un grup que feien escalada. També hem vist una casa que aprofita la roca de la muntanya, una passada! El camí tot el temps és dins el bosc, fins que hi ha un moment que arribam a asfalt. Una vegada a l'asfalt ja ens quedava poc per arribar. Seguint aquest camí asfaltat, ens retorna a la carretera general de Bunyola i surt un poc abans del cementeri. Ara només ens quedava fer el camí de l'entrada del poble fins on havíem deixat els cotxes el matí.

En resum, el temps no ha estat dolent, però la boira ha fet que no haguem pogut gaudir plenament de les vistes que hi ha a la Comuna de Bunyola. De totes maneres, ens ho hem passat super bé! Aquest pic hem estat 12, i vull agraïr a tots la vostra participació, perquè sense voltros no serien possibles aquestes sortides.

Ens veim a la pròxima!
Salut!
Joana Maria

Valldemossa - Sóller

Dia: Cap de setmana del 24-25 d'octubre 2009
Excursió: Valldemossa - Sóller dormint a Deià.
Dificultat: Mitja
Durada: Cap de setmana.

Aquest pic la sortida ha estat d'un cap de setmana, però un cap de setmana divertidíssim! L'excursió ha estat organitza pel Consell pel programa Tresca per Mallorca, que el seu objectiu és fer que els joves coneguin trossets de la Ruta de Pedra en Sec. Aquest pic la trobada era a Valldemossa i l'excursió acabaria a Deià, i el dia següent continuar fins a Sóller.

Dissabte 24 (Valldemossa - Deià):
El dia començava amb molt bon temps, cap nigul a la vista i amb molta calor. Començàrem la nostra excursió en el poble de Valldemossa i anàrem a agafar un caminet que és empinat i ens du al pla del Pouet. Aquí trobam una bona pujada, però ens durà cap a unes vistes espectaculars.
Una vegada al pla des Pouet, hem de seguir les fites que estan a la dreta i seguir caminant.

Seguint les fites, començam un poc de pujada fins que arribam a un lloc on hi ha un "banc de pedra", on hem descansat 5 minutets. Després de caminar 10 minuts més, ens hem desviat una mica del camí per anar a visitar la "Cova de s'ermità Guiem". Aquesta cova mereix la pena aturar-si, les fotos xerren per elles totes soles, però és una cova que té de tot! una cuineta, un despatx, un llit, un betlem, un dipòsit d'aigua, una xemeneia,.... És una cova que actualment està molt ben conservada i amb el respecte de tots es manté amb molt bones condicions. En aquest punt hem tret els primers panets i hem berenat.

Després de reposar forces, hem seguit amb el nostre itinerari, però a partir d'aquí cal remarcar que les vistes de cada vegada són millors. Després d'haver deixat la cova, hem continuat pujant fins que hem arribat al començament del camí de s'Arxiduc. A partir d'aquí, teníem la mar a la nostra esquerra (on es pot contemplar perfectament la Foradada) i com que el dia era clar també es veia la badia de Palma i Cabrera. Aire sà i vistes impressionants, no es podia demanar res més! L'Arxiduc va fer aquest camí perquè per ell el lloc més espectacular de tot el que havia vist són les vistes que nosaltres estàvem apreciant en aquell moment, i la veritat, que no estava gens equivocat. Aire fresc, molta tranquilitat i un espectacle pels nostres ulls poder contemplar el paisatge que ens dóna la nostra roqueta.

Seguint el camí de s'Arxiduc arriba un moment que hem de seguir el camí en direcció a l'esquerra que és un camí de baixada i ens condurià a Deià. A partir d'aquí, el camí transcorr per dins un alzinar i ja tot es davallada. Així com anam baixant anam contemplant de cada vegada més aprop el poble de Deià. La baixada ha durat prop de dues hores, i una vegada a Deià, hem anat directament cap al refugi de Can Boi. Una vegada en el refugi ens hem instalat i hem dinat, que era com a hora! Una vegada hem tengut la panxa plena hem anat a fer una volteta pel poble.

Després d'haver passejat, una bona dutxa i un bon sopar per reposar forces pel dia següent. A les onze ja erem a dormir, estàvem ben cansats però amb poca son i molta burreria. A més, aquest vespre hem dormit una hora més, perque es feia el canvi d'hora.

Diumenge 25 (Deià - Sóller):
Ens hem aixecat prestet, a les 7:30 ja estàvem amunt amb unes bones rialles, en "plumas" no mos va defraudar i ens va mantenir molt calentes durant tot el vespre!!!! jajajajaja.
Una bona berenada, preparar de nou les motxilles i cap envant! Hem començat a caminar damunt les 9:30, el dia ens seguia acompanyant, un bon sol i poquets niguls!. El camí aquí està molt ben indicat i no te pèrdua. És un camí que va per dins pinar pràcticament tot el temps. La durada de l'excursió és d'unes 3 hores.
Durant el començament estàvem molt callats, el cansament del dia anterior i la son del matí ens feia una mica d'efecte, però després de dur una horeta de camí ja tornàvem a tenir el "show" montat amb una bona xerrera i unes bones rialles.

Després de les 3 hores de camí (que efectives han estat unes 4), hem arribat al refugi de Muleta. Hi havia molta gent i no hi hem pogut dinar, així que hem baixat al Port de Sóller on hem fet una bona dinada. A les 5, ens ha vengut a cercar el bus que ens ha tornat al punt de partida del dia anterior. Ens hem despedit del grup i hem partit cap a cases a dutxar-mos per anar a sa fira d'Inca!! Ho sé, quan la gent és matada ho és, i noltros una miqueta si que ho som, jejejeje.

En resum, un cap de setmana perfecte, genial! Hem desconnectat un munt i ens ha servit per carregar piles! Ara només ens queda esperar a que el del mes que ve sigui més divertit, i que el dia ens acompanyi!

Salut,
Joana Maria.

Puig Tossals Verds

Dia: 18 d'octubre 2009
Excursió: Puig de Tossals Verds
Dificultat: Normal
Durada: 5-6 hores.

Després de l'acabament de l'estiu, comença la nova temporada d'excursions. Aquest pic, per encalentir motors, hem anat "aprop" de la nostra zona i hem decidit pujar ben amunt. Hem arribat a un cim que supera els 1000 metres i hem carregat els pulmons d'aire pur que ja tocava.
L'excursió amb la que hem ensatat la temporada és el Puig dels Tossals Verds. A les 9 del matí el temps no ens acompanyava, fins i tot, ens caien algunes gotes, però les ganes ens podien i hem decidit fer-la de totes passades.

El començament de l'excursió es fa partint des de l'aparcament del refugi de Tossals Verds. Per arribar al refugi hem caminat aprop d'una horeta. Una vegada hem arribat, hem fet la primera aturadeta i hem tret els berenars. A partir d'aquí el dia es començava a aclarir, i a poc a poc, el sol guanyava als niguls que hi havia.

Després del berenar, hem seguit pujant, hi ha dues opcions que ens duen al mateix punt, la primera es pujar just per darrera el refugi, l'altre es pujar per la part esquerra. Nosaltres hem pujat per la part esquerra, és una pujada d'uns 45 minuts. Una vegada feta aquesta pujada s'uneix amb el camí que du fins la font del prat o la font des noguer. Seguint per aquest camí, podem anar apreciant el paisatge, creuam per un pont de fusta, també es poden veure les arcades de sa canaleta,.....
Arriba un moment que es creuam amb una desviació que ens indica cap a la dreta sa Font des Prat, i cap a l'esquerra la Font des Noguer, la direcció a seguir és la de l'esquerra (direcció Font des Noguer). Seguim caminant uns 10 minuts més fins que trobarem una senyal a l'esquerra del camí que ens indica la pujada al Puig dels Tossals Verds. En aquest punt ens queda 1 hora de pujada per arribar al cim.

A partir d'aquí el camí està fitat, però molt ben indicat. La pujada és una mica feixuga, però si es va amb tranquilitat és molt bona de dur. Pujàrem uns 30 minuts dins el bosc, fins que després els altres 30 minuts les férem ja sense arbres al voltant, on es pot veure el nostre destí que ens cau a la part esquerra. A partir d'aquí es deixen veure les muntanyes del voltant com el Puig Major i l'Ofre.

Una vegada en el cim, a més de respirar aire fresc, les vistes han estat molt xules, el cel estava una mica emboirat però no ens ha impedit poder veure les diferents montanyes del voltant, un trosset del Gorg Blau, la badia d'Alcúdia,...
Ara només ens tocava desfer el camí tal com l'havíem fet per la pujada. Així que hem començat a baixar per anar a dinar al refugi.

En definitiva, un començament perfecte, bon temps i amb molta il·lusió. Només esper que a les properes s'animi més gent i que el temps ens acompanyi!

Moltes gràcies a tots, i ja sabeu: AMUNT!!!!!!!

Joana Maria.