Puig Massanella

Dia: 27 desembre 2010
Excursió: Puig de Massanella (1.364 m)
Durada: 7 hores (anar i tornar)
Dificultat: Difícil

La darrera sortida de l'any, i la primera excursió amb el nou polar! El dia ha començat molt assolellat. Hem quedat a les 9 a la plaça del quesito, i amb la resta al Coll de sa Bataia a les 9:30.
Hem començat la nostra caminada pel camí que puja a Lluc, partint del Coll de sa Bataia en direcció Caimari. Quan duiem caminats uns 10 minuts, ens hem desviat pel camí que es troba a la dreta. Aquest camí no té pèrdua ja que és bastant ampla i ens du fins a una barrera on hi ha una caseta on abans hi havia un home que feia pagar per pujar (ara ja no fan pagar).

Passada la barrera el camí és clar i quan hi pot haver algun punt de confusió es troben les fites que ho clarifiquen. Hem caminat uns 30 minuts fins a uns pilons de pedra que ens marquen dos camis, anar a Mancor o pujar al Puig. A partir d'aquest punt el camí ja és de pujada i no atura de pujar fins arribar al cim. A mitjan pujada hi ha dues opcions, on hi ha un piló de pedra que ens marca la bifurcació. Una es pujar recta, i anar per la font, el camí és més curt, i l'altre en anar en direcció a la dreta pujant més directement. Nosaltres hem decidit fer la de la dreta i fer la tornada per l'altre camí.

Durant la pujada les vistes de cada vegada han estat més xules, ja que no hi havia cap nigul que ens tapàs la nostra illa. Arribats al cim, hem gaudit del paisatge i l'aire pur que es podia respirar. Molt de vent, amb la Serra de Tramuntana amb el seu màxim esplandor, es podia veure les badies de Pollença i Alcúdia, Puig Tomir, Puig de n'Alí, Puig Major, i moltes altres montanyes.

Hem baixat fins agafar el desviament cap a la font on estàvem més resguardats i hem dinat. Després d'agafar forces hem continuat amb la baixada. Una vegada arribats al piló que el matí ens marcava les dues opcions per pujar, només ens quedava desfer tot el camí que el matí havíem fet.

Per acabar el dia, ens quedava el cafetet de despedida i cap a cases.
Moltes gràcies a tots per venir, sobretot als que era la seva primera vegada que venien amb noltros.
Ens veim a la pròxima!
Joana Maria.

Esclop (Calvià)

Dia: 18 desembre 2010
Excursió: Esclop (950m aprox.)
Durada: 6 hores (anar i tornar)
Dificultat: Mitja (mig, mig)

Per fi aquest dissabte hem pujat al cim de S’Esclop després d’un intent fallit fa unes tres setmanes degut a falta de personal. Sa quedada ha estat un cop més a la plaça des Quesito a les 8 i pels que venien de Palma i voltants a les 8.45 a sa benzinera de Calvià.

Hem deixat els cotxes a un petit descampat que hi ha a la carretera Es Capdellà - Galilea i caminant 5 minuts per la carretera ja hem enfilat es camí que ens durà amb una mitja horeta a ses cases des Galatzó. Des d'aquesta possessió hem seguit l’itinerari marcat com a Ses Sínies – S’Esclop.

Caminant per sa pista ens hem anat trobant forns de calç i sitges de carboners. Abans de començar es Comellar de Ses Sínies hem decidit berenar per agafar forces per a la pujada que en 45-60 minuts ens ha portat a la bifurcació on podem collir cap a la dreta que ens duu cap al Puig de Galatzó o cap a l’esquerra per anar a S’Esclop.

Agafant la desviació cap a l’esquerra, arribam a una gran era on podem contemplar sa magnífica mola de S’Esclop. Hem decidit pujar per la part de darrera per observar ses vistes des Puig de S’Evangèlica, La Trapa, Andratx i es seu Port, Na Popis,... Pel camí encara hem trobat petites clapes de neu dins els carritxs degut a la gran nevada que va fer es dimecres per tota la Serra de Tramuntana.

Ja a dalt de S’Esclop hem pogut observar el vol de devers una dotzena de voltors que estaven posats al Moletó. Hem decidit dinar a sa Caseta de n’Aragó, astrònom francès que es va instal·lar al cim per dur a terme mesures des meridià de París. Explica la llegenda que quan l’any 1808 va explotar a Espanya l’anomenada Guerra del Francès, pensant els pagesos mallorquins que l’astrònom era un espia, varen pujar per arrestar-ho. El patró del vaixell Damià el va advertir; n’Aragó es va vestir de pagès i gràcies als seus coneixements de mallorquí, quan es va trobar a tots els pagesos, els va despistar i així va poder fugir.

Per baixar hem decidit collir el camí, el qual és un poc vertical a segons quins llocs, que ens deixa a l’enorme era per la qual hem arribat després de pujar es Comellar de Ses Sínies. Amb unes dues hores hem desfet tot es camí realitzat. Arribats als cotxes hem partit cap a cases.

Gràcies a tots per venir i esper que hagueu gaudit de ses espectaculars vistes que ens ha ofert l’ascensió a la Mola de S’Esclop. Fins la propera.
AMUNT!!!!
Xavi

Canó des Moro (La Victòria)

Dia: 8 de desembre de 2010
Excursió: Canó des Moro amb torrada.
Durada: 3 hores (anar i tornar)
Dificultat: Fàcil.

Un pont ben intens de natura, i per acabar que res més que una petita excursió amb una torradeta. Aquest pic hem anat fins a la Victòria per començar l'excursió. Hem deixat els cotxes just davant l'àrea recreativa que hi ha, i a partir d'aquí hem començat a caminar. Per evitar l'asfalt hem anat per dins el torrent que ens ha duit a l'ermita de la Victòria.

Arribats a l'ermita hem seguit el camí que hi ha just darrera, que va pujant progressivament. Seguint el camí s'arriba a un punt que a l'esquerra hi ha una barandilla de fusta, i s'ha de seguir per aquí. Es va pujant progressivament i durant el camí es va veient de cada vegada més tota la badia de Pollença, i amb el dia clar que hem tengut, gran part de la nostra Serra de Tramuntana.

El camí és per la costa i es veu la mar en tot moment, en ocasions baixa per tornar a pujar. L'únic pas una mica difícil és l'entrada del que va ser una fortalesa militar en el seu temps. És una entrada estreta i després quan es surt hi ha una cadena a la pared per poder aferrar-se. Passat aquest pas es comença a pujar fins arribar al cim, durant la pujada es poden veure molt bones vistes de la badia de Pollença, el Cap de Pinar i el Cap de Formentor. Amb 20 minuts hem arribat al canó, on ens hem instalat una estoneta per contemplar les vistes i fer la foto de grup, que això no pot faltar mai. :D

Després de contemplar les vistes que el dia ens ha fet gaudir, hem desfet el camí fet fins arribar als cotxes. Per mala sort, a l'àrea recreativa de la victòria no es pot torrar, i hem hagut d'anar a torrar a l'àrea recreativa de Son Bauló.

La torrada ha començat a les dues i mitja i hem dinat una hora més tard, però bé, encara que hagi estat tard el dinar, valia la pena pel dematí passat.

I per acabar, només me queda donar les gràcies a les 21 persones que heu vengut, sense voltros les sortides no serien el mateix!
Ens veim a la propera!
AMUNT!
Joana Maria.

Ruta dels Miradors (Port de Valldemossa)

Dia: 6 de desembre 2010
Excursió: Ruta dels Miradors
Durada: 6 hores (contant aturades de berenar i dinar)
Dificultat: Mitja

Aprofitant que teníem un cap de setmana llarg hem decidit fer sa Ruta dels Miradors, que ens ha duit pels territoris que van enamorar a l’Arxiduc Lluís Salvador. Com sempre hem quedat a sa Plaça des Quesito per després partir cap a nes Port de Valldemossa on començava la nostra excursió.

Aparcats els cotxos a sa Marina de Valldemossa hem hagut de caminar per sa carretera durant uns 30 minuts fins arribar a s’entrada des Camí de Ses Vinyes que ens ha duit fins a S’Estaca, « caseta » dels actors Michael Douglas i Catherine Zeta Jones. Poc després ens hem desviat cap a l’esquerra per baixar al Caló de S’Estaca, petit moll de pescadors, on hem aprofitat per donar bon compte des berenar.

Tornant enrere hem agafat un camí que ens ha duit fins a nes Berenador des Penyals, on l’Arxiduc feia montar una casa de fusta damunt unes roques devora la mar quan arribava l’estiu per gaudir de les cristal·lines aigües de la Costa Nord.

Just darrera noltros comença un camí que en poc temps ens ha fet pujar un bon desnivell. En aquest camí ens hem aturat a nes Mirador des Pí Sec i al Mirador dels Miradors per fer ses fotos de rigor. En el punt més elevat de l’excursió hi ha el Mirador de Sa Ferradura, on hem tingut una esplèndida vista de Sa Foradada.

Hem seguit pels jardins de sa finca de Miramar fins arribar a nes Pontets de Sa Font Coberta, on hem agafat es Camí de Sa Torre que ens duit a la Capella del Beat Ramón Llull o també anomenada Capella Des Pont, construïda l’any 1877 i xapada per un llamp l’any 1975. Hem aprofitat per dinar en aquest idíl·lic paratge on hi ha una taula de pedra amb bancs de pedra.

El següent mirador que ens hem trobat a la ruta és el Mirador des Pí o des Niu des Corb, degut a que hi ha un pí enmig des mirador. S’ha de dir que va ser es mirador preferit de s’Arxiduc.

En 5 minuts arribam a Ca Madó Pilla, on s'ha de caminar per l’asfalt fins arribar a nes portell de sa Finca Ca Ses Animes, per on s'ha de baixar visitant el darrer dels miradors, es Mirador de S’Erassa, on hem tingut unes magnífiques vistes de sa costa. Seguint el camí que baixa hem enllaçat amb el Camí de Ses Vinyes, que ens ha duit fins es Port de Valldemossa.
Un dia fantàstic amb una companyia immillorable. Gràcies a tots per venir. Ens veim a sa propera.
Xavi

P.D.: Vull donar les gràcies a tots per venir i molt especialment a nen Xavi per fer l’escrit d’aquesta excursió! :D
Sempre AMUNT!
Joana Maria.